Quan era petit, per casa sempre hi havia alguna càmera del meu pare a l’abast, amb la que poder tafanejar i explorar que era “allò” de la fotografia.
Recordo que el dia de la meva Primera Comunió, em vaig passar tota la celebració fent fotos amb la càmera del meu tiet Valentí. No se quants rodets de 36 fotografies vaig arribar a gastar, però recordo que van ser molts.
Després van venir les Polaroid, que eren d’allò mes divertides.
I uns anys mes tard les reflex analògiques.