Portfoli soci

Daniel Góngora Molina

Quan era petit, per casa sempre hi havia alguna càmera del meu pare a l’abast, amb la que poder tafanejar i explorar que era “allò” de la fotografia. Recordo que el dia de la meva Primera Comunió, em vaig passar tota la celebració fent fotos amb la càmera del meu tiet Valentí. No se quants rodets de 36 fotografies vaig arribar a gastar, però recordo que van ser molts. Després van venir les Polaroid, que eren d’allò mes divertides. I uns anys mes tard les reflex analògiques.

Entrevista Daniel Góngora Molina

 

Trajectòria i Motivacions

Quan era petit, per casa sempre hi havia alguna càmera del meu pare a l’abast, amb la que poder tafanejar i explorar que era “allò” de la fotografia.
Recordo que el dia de la meva Primera Comunió, em vaig passar tota la celebració fent fotos amb la càmera del meu tiet Valentí. No se quants rodets de 36 fotografies vaig arribar a gastar, però recordo que van ser molts.
Després van venir les Polaroid, que eren d’allò mes divertides.
I uns anys mes tard les reflex analògiques.

Tot i que mai vaig parar de fer fotografies, fins aleshores sempre havia fet fotografies per divertir-me o per tenir de record, mai vaig donar el pas d'aprofundir més. Fins ben entrada l’era de la fotografia digital, on les possibilitats eren infinites i podia experimentar amb altres estils molt més creatius.

Sempre m’ha agradat escapar del que és convencional i fer les coses des d’un punt de vista diferent. I per fi, amb l’edició digital, podia posar-me a experimentar.

En quant a les motivacions, mai he tingut un gran afany de reconeixement. Les meves dues motivacions més grans sempre han estat aprendre i divertir-me.
Habitualment practico aquelles disciplines fotogràfiques que més em diverteixen,

 

Inspiració i Estil

M’agrada molt veure el treball de fotògrafs que són creatius i que tenen un estil fosc o poc convencional, com per exemple:
Michael Sidofsky, Nick Miller, Enrico Fossati, Chris Knight, Flóra Borsi, Benjamin Barakat, Albert Dros, Kelly Robitaille, Javier de la Torre, Van Gogh o Tim Burton.

Tots els i les artistes citades, a més de molts altres, m’han inspirat i influït en algun moment.
M’agrada rebre moltes influencies diferents i quedar-me amb una petita porció de cadascuna, en comptes d’estar molt influenciat només per un o dos artistes.

 

Temàtiques i Gèneres

He provat gairebé totes les disciplines, o com a mínim les més habituals. Al final, el que m’agrada es fer fotos, en general. Però amb el temps m’he anat acomodant en les disciplines que més em diverteixen i que encaixen amb els meus gustos, com són la fotografia nocturna, el light-painting de bolets i encara que fa temps que no la practico, el retrat surrealista. Són les que m’ho fan passar millor tant a la captura com a l’edició.

Això no vol dir que de tant en tant també em vingui de gust fer paisatge o una sessió de retrat. Però intento dedicar el temps que tinc per a la fotografia a aquells tipus que més m’omplen.

 

Procés Creatiu

Al practicar majoritàriament disciplines d’exterior i de temporada, el meu procés passa sempre per una planificació prèvia que garanteixi mínimament que les condicions necessàries per a la captura es compliran.

En el cas de les nocturnes:
Primer acostumo a buscar el lloc i possibles enquadraments, tot seguit miro que la previsió del temps sigui l’adequada, faig un itinerari detallat i si no conec el lloc, hi vaig amb temps per explorar i reconèixer la zona per on em mouré encara amb llum de dia. La resta es portar menjar, beguda i roba d’abric.

En el cas dels bolets és més senzill:
Bàsicament busco el lloc, tot i que acostumo a anar a llocs on ja se que trobaré bolets i més o menys de quin tipus. Desprès comprovo la previsió del temps i poca cosa més, perquè fins no ser a lloc, és difícil saber que et trobaràs.

Totes dues disciplines requereixen un cert grau d’adaptació a les condicions i situació que et trobes a l’arribar, i crec que és una de les coses que més m’atrauen d’elles.

 

Elecció d'Equip

Amb això no soc gaire original.
El meu equip ideal és una càmera Full Frame i objectius de focals fixes i lluminosos.
També un trespeus robust i fiable, i llanternes per il·luminar quan la situació ho requereix.

El que més valoro en el meu equip és que sigui fiable i còmode d’usar. Per mi no hi ha res pitjor que dubtar del teu equip quan estàs fent fotos en plena nit o haver de barallar-te amb els menús per trobar aquell coi de funció que necessites.

 

Postproducció i Eines de software

Acostumo a utilitzar l’Helicon Focus per a apilaments de focus, Nebulb o Sequator per a apilaments de seqüències nocturnes i després ho acabo d’editar tot a Photoshop amb ajuda d’algun altre plugin, com per exemple els de Topaz.

 

Color o B/N

M’agraden totes dues modalitats.
Gaudeixo molt veient imatges en blanc i negre, però per a les meves imatges m’estimo més fer-les en color. Em permet donar-li l’ambient fosc que busco a les meves imatges, i m’encanta jugar amb la dualitat de colors freds vs càlids.

 

Projectes Destacats

Principalment busco aprendre i passar-ho bé alhora. Per tant, no acostumo a embarcar-me en projectes en busca de reconeixement o participar en concursos per inflar el meu ego.
 

Concursos

No acostumo a participar en concursos bàsicament perquè, excepte els socials de l’agrupació, la resta no m’aporten cap aprenentatge i estar-hi pendent és una feina extra que no em ve gens de gust.

Sí que hi va haver un concurs, dels pocs als que he participat, que em va satisfer molt guanyar: el concurs de fotografia nocturna de la MilkyPau de 2022. No pas pel premi, ni per cap tipus de reconeixement. En aquest concurs vam participar més de 80 fotògrafs nocturns, alguns amb cert renom i molt bons, i tots vam tenir les mateixes condicions durant el cap de setmana que va durar. Així que és un premi a l’adaptació, cosa que em fa especial il·lusió. A més com a guanyador vaig donar una masterclass d’edició, amb la imatge amb la que vaig participar. I això em va fer adonar que ensenyar el que conec de fotografia a altre gent també m’omple molt i m’agrada. Aquest va ser l’aprenentatge més gran que em vaig endur d’aquell concurs.

 

Difusió del teu treball

La majoria de les meves imatges acaben a xarxes socials, és clar. I algun dia acabaré per fi de refer un i un altre cop el meu Portfolio d’Adobe...

Acostumo a usar només Instagram, perquè es la que més usuaris te amb molta diferencia. He fet incursions en altres xarxes, però al final és treballar per duplicat. Tothom que està a alguna altra xarxa, també acostuma a estar a Instagram. Així que intento dedicar-li el temps just a les xarxes socials.

Sobre la influencia... Les xarxes socials tenen més influència sobre l’estat d’ànim de la gent que sobre la qualitat del seu treball.
Si tens molts “likes” et creixes, si en tens pocs et desinfles. Però els comentaris d’opinió o critica constructiva no se solen donar.

Tot i això, segueixen sent una bona eina si necessites promocionar alguna part del teu treball.

 

Desafiaments i Aprenentatges

Crec que un dels majors desafiaments que pot enfrontar qualsevol fotògraf és deixar de fer el que fan els altres i trobar el teu propi camí, la teva pròpia forma de fer les fotos que t’agraden.

Vaig acceptar que no tothom connectaria amb la meva visió. Em vaig centrar en gaudir del procés i aprendre mica en mica. I seguir creant allò que a mi m’agrada i que té sentit per mi.

Els aprenentatges que en vaig treure són: que els gustos són subjectius, que l’opinió dels altres no defineix el valor de la teva obra, i que comparar-te amb els altres és un error. La persona a la que has de superar ets tu mateix.

 

Evolució de l'Estil

Sí que ha evolucionat. Jo crec que si tens un mínim d’autocrítica és inevitable.
Amb els anys els gustos canvien i millorem a nivell tècnic. També aprenem a expressar millor el que volem i tenim més clar el que ens agrada i el que no.
Crec que és molt important no deixar mai de formar-te i entendre que t’has de permetre evolucionar.

Una frase per definir la meva visió actual seria que: per definir la qualitat d’una llum sempre ho fem en base al tipus d’ombra que dona. Les ombres són les veritables protagonistes.

 

Tendències i Futur

Últimament, els sensors petits estan millorant molt ràpidament en quant a millora de soroll, sobre tot des de la integració de processos amb IA.
En aquest aspecte, crec que en poc temps proliferarà l’ús de drons i càmeres 360 en la fotografia nocturna.
Una de les tècniques que m’agradaria provar en un futur proper seria la captura d’una panoràmica 360 amb rastres d’estels.

 

Fotografia i IA

La IA ja ha canviat molt la fotografia i està molt més implementada del que pensa la gent.
Des de seleccions d’objectes potenciades per IA, reducció de soroll, correcció d’imperfeccions automàtica... Selecció automàtica de les millors fotos d’una sessió segons els paràmetres que li hagis donat... Eines que tenen la capacitat d’analitzar el teu estil d’edició i editar totes les imatges d’un casament sencer en 15 minuts...
Tot aquest tipus d’automatitzacions ja són una realitat i en sortiran moltes més i molt útils.

Al final sempre que parlem d’IA pensem en la creació d’imatges amb IA, però això només es una part molt petita de la seva utilitat. I segurament a la que som més reticents, perquè... Qui vol deixar de capturar fotografies? Crec que cap de nosaltres. Per això de seguida ens posem a la defensiva.
Provablement en uns anys també haurà canviat la manera en que capturem les imatges.
Com evolucionarà? Encara no ho sabem.
Potser sortirem de casa amb el nostre mòbil, dron o el dispositiu específic que estigui de moda, gravarem un vídeo general del paisatge, l’esdeveniment o la model amb la que vulguem fer una sessió; i un cop a casa, amb el nostre ordinador i la informació que li donem del que haurem gravat, generarem totes les imatges que vulguem.

 

Consells per a nous fotògrafs

No et comparis amb els altres, centra’t a millorar foto a foto. I sobre tot, passa’t-ho bé.
Si no t’ho passes bé, no te cap sentit dedicar-hi tantes hores de la teva vida.

L’error comú que tots hem comés algun cop. Pensar que la culpa de no fer millors fotos és no tenir una càmera millor.
Tenir una bona càmera i bons objectius ajuda a millorar la qualitat del resultat, però no et converteix en millor fotògraf.

 

Deixem de parlar de fotografia.

Tinc moltes aficions i molt poc temps... Però que li pugui dedicar una mica de temps a banda de la fotografia: la música, el teatre i el senderisme.

El darrer llibre que he llegit es "Un animal salvatge" de Joël Dicker.

Escolto música rock en general, amb especial predilecció per la dels 90.
Avui he estat escoltant l’últim àlbum d’estudi de Pearl Jam “Dark matter”.

 

Concursos Afotmir

Vols rebre la Newsletter d'Afotmir?