.
Trajectòria i Motivacions
Els estudis de Disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona van ser el germen del meu interès per la imatge fotogràfica i la comunicació visual. Com la majoria dels fotògrafs d'aquella època al nostre país, vam aprendre la tècnica de la fotografia analògica de forma autodidacta.
Inspiració i Estil
Més tard i influenciat pels corrents estètics europeus i nord-americans com August Sander i Cartier Bresson, la tècnica desenvolupada per Ansel Adams, Edward i Brett Weston, reflexions sobre el medi fotogràfic d'Irving Penn i Richard Avedon, o la subjectivitat de Robert Frank, vam aprendre a veure i reflexionar de manera diferent sobre el nostre entorn i la realitat social, molt distorsionada per anys d'autarquia estètica. A través d'aquests corrents aprofundim en termes tècnics fins llavors desconeguts: llum freda, densitometria, Sistema de Zones, Pyrogallol.
L'etapa digital va suposar un parèntesi important i durador en el meu treball. Durant molt de temps em vaig perdre davant el nou discurs tecnològic i vaig iniciar un llarg aprenentatge fins a trobar de nou, el camí iniciat anteriorment en el retrat, encara que amb diferents eines.
Temàtiques i Gèneres
Retrat
En aquest context em vaig proposar un projecte que va tenir una certa repercussió internacional. Em vaig aproximar al medi social on resideixo per fotografiar les cares d'homes i dones del meu entorn, descrivint a través de la seva humanitat la meva petita localitat. Éssers reals d'un petit poble que en sí mateix expressen la força de l'Univers. Un intent de configurar fent de les seves imatges un discurs ètic i estètic amb el qual m'identifico culturalment, em sento còmode i les imatges evidencien complicitat amb el subjecte. Un exercici de fotografiar personatges que em són propers, del meu entorn geogràfic i anímic. Va ser com un mirall simbòlic que reflectia les meves emocions i la meva realitat. El projecte es va materialitzar en forma d'una exposició itinerant per diversos països i l'edició d'un llibre titulat "Retrats, gent del poble, Argentona".
Natura
En la nova etapa digital, el Sistema de Zones continua present per articular un blanc i negre ric en matisos. I si en el retrat buscava la complicitat en la mirada, en la fotografia de natura vaig trobar l'emoció en una nova tècnica de moviment i calma, evolucionant cada vegada més cap a un discurs estètic minimalista.
Amb la fotografia de paisatge desitjo convulsionar el moviment i la calma, configurar un espai d'elements contraposats, el dinamisme de núvols en moviment, aigua sedosa i elements minimalistes protagonistes d'un impacte visual. Desitjo mostrar elements que sedueixin i que construeixin una geometria personal. Per aquestes raons treballo els paisatges amb filtres de densitat neutra. No busco la fidelitat objectiva, prefereixo construir i transmetre la meva realitat subjectiva. Vivim en una realitat de color; transformar aquesta realitat en imatges en blanc i negre és el que més m’allunya d'aquesta objectivitat i em permet construir un discurs estètic diferent, personal i creatiu.
La fotografia de llarga exposició configura un diàleg reposat amb l'entorn, que t'abraça i et submergeix pausadament, en un univers de llums i ombres. Al capvespre, la inexorabilitat del temps va transformant l'entorn, de manera relaxada; les llums llangueixen, augmenten els reflexos i els grisos es transformen de forma gairebé imperceptible en penombra. És una fotografia que es construeix més sobre el temps que sobre la llum. Un silenci que emana de les fotos, és el silenci necessari en el qual el fotògraf es posa en pau i contempla al seu voltant. Aquesta simbiosi de llums i ombres, configuren el meu repte fotogràfic personal, gairebé un procés dialèctic per trobar quan i on la màgia apareix, aquest instant on la imatge que imagino es conjuga amb la imatge de la retina. Així acaba la recerca de l'instant precís, que amb el temps he descobert que existeix i em convida a esperar i compartir.
La bellesa és una destinació de la veritat; trobar la veritat en la bellesa és construir una estètica. Els paisatges de llarga exposició són una fotografia buscada, meditada i treballada per mostrar un univers personal, una fantasia.
Arquitectura
La fotografia arquitectònica en blanc i negre o Fine Art suposa per a mi l'etapa més lliure, creativa i, sobretot, un pas més allunyada de la realitat objectiva. Si el repte en la fotografia de natura era la contraposició de diversos elements, en aquesta etapa actual, de l'arquitectura m'interessa la inspiració i l'emoció que emana d'una creació humana aliena que m'inspira i que intento transformar jugant amb les textures, les llums i ombres en la configuració d'un univers personal i subjectiu.
Procés Creatiu
Preparo les meves sortides buscant les localitzacions i el transport públic adequat. Navegar per diversos llocs web d'imatges per apreciar el treball fotogràfic dels altres gairebé s'ha convertit en part de la meva rutina diària. Aprenc a inspirar-me sobre idees del treball, i a utilitzar el post-processament per expressar millor les emocions i els sentiments en fotografia. Estic recollint conscientment material per a futurs projectes. Potser quan ja no pugui viatjar, aquests materials em tornaran l'abraçada de la natura o l'arquitectura.
Busco i preparo les localitzacions amb aquestes webs:
https://www.locationscout.net/home
Elecció d'Equip
Cameres: Nikon D850 i Nikon Z8.
Objectius: Nikkor 14-24mm, Nikkor 24-70mm, Nikkor 70-200mm i Laowa 10mm.
Conversor Nikon FTZ II.
Trípode Ulanzi & Coman Zero F38.
Filtres: Format Hitech Firecrest ND
Postproducció i Eines de Software
Sempre faig servir el Bridge i Photoshop per seleccionar i editar el meu treball. Només utilitzo eines bàsiques, intuïtives i imprescindibles. Tinc un desconeixement gairebé total de les noves tècniques que van sorgint. Em considero més aviat un artesà de la fotografia perquè utilitzo recursos de forma manual, pintura, dibuix, etc. Durant el post-processament, em centro principalment en ajustar el rang tonal i la composició, intentant incorporar els meus sentiments i emocions del procés de rodatge a la peça final, creant així obres amb un toc i un estil personals. Després de completar una fotografia, sovint la deixo de banda i la torno a visitar més tard. Aquesta pausa sovint em revela oportunitats per a un major refinament.
Color o B/N
Sempre treballo en i a partir del blanc i negre; els retocs en color són escrupolosament els imprescindibles perquè intento allunyar-me de qualsevol referència de la realitat cromàtica.
Projectes Destacats
Destacaria la publicació que he esmentat anteriorment 'Retrats, Gent del Poble. Argentona' i l'exposició analògica posterior que va recórrer diverses sales d'exposicions a nivell internacional i publicada en magazines. Arran d'una exposició al Museu del Càntir d'Argentona, la Fundació Basat va adquirir tota l'obra i forma part del fons fotogràfic de la fundació.
Concursos
No soc gaire partidari dels concursos, perquè considero que de forma subliminal imposen uns criteris estètics i condicionen la possible creativitat individual. El 2023-2024 he participat en la 15a Lliga Catalana i en la IX Lliga Espanyola de Fotografia.
Difusió del teu treball
Participo en 1x.com, Imagenation.es i exposo a Instagram i Facebook. Entenc la diferència de criteri per valorar els treballs en les diferents XXSS. Crec que no m'influeixen però m'ajuden a conèixer i interelacionar-me amb altres fotògrafs interessats amb Fine Art, l'opinió dels quals m'interessa.
Desafiament i aprenentatges
Personalment crec que l'etapa més complicada i caòtica per a mi va ser la transició de l'etapa analògica a la digital, tant a nivell tècnic com conceptual. Em vaig perdre en la voràgine del color que va penetrar amb molta força en un àmbit que, en l'etapa analògica, la realització i manipulació fotogràfica, majoritàriament estava reservada al blanc i negre. Amb el temps em retrobo amb el meu anterior discurs estètic i aprenc a expressar-me de forma intuïtiva amb el sistema de zones. La praxi en l'edició fotogràfica mostra el camí a seguir de forma tranquil·la i lliscant per comoditat, intuïció, curiositat... Evidencio una evolució no controlada o forçada.
Evolució de l'Estil
Crec que la millor definició en la meva evolució personal en la fotografia és que em deixo portar per la intuïció, inspiració..., la relació amb cada imatge davant la pantalla és diferent; de vegades suposa un repte personal i intento donar-li a cadascuna la meva interpretació personal que no sempre aconsegueixo, i aleshores les deixo al congelador.
Tendències i Futur
M'interessa molt la fotografia arquitectònica Fine Art, majoritàriament de fotògrafs alemanys:
Achim Korherr https://www.instagram.com/achimkorherr/
Wolfgang Mothes https://www.instagram.com/wolfgangmothes/
Tobias Trumpp https://35awards.com/author/trumpp/
Frank Loddenkemper https://www.instagram.com/Frank_L.eu/
Oliver Waldheuer https://www.instagram.com/ow.visinography/
Franklin Neto https://www.instagram.com/franklinnetophotography/
i d'altres.
Fotografia i IA
Vivim des de fa anys una revolució tecnològica i conceptual. Des de la perifèria és difícil discernir, perquè els canvis transcorren molt ràpidament. La IA canviarà no només la fotografia sinó el concepte de societat i el desenvolupament globalitzat. Ens hem de prevenir si podem.
Consells per a nous fotògrafs
No crec que pugui donar massa consells però potser els diria que un cop controlin un mínim de tècnica per expressar-se, busquin el seu camí personal i subjectiu a través del qual puguin transmetre el seu missatge ètic i estètic.
Deixem de parlar de fotografia
M'agrada viatjar, pintar, dibuixar, el cinema, el teatre i fer esport. Estic llegint Vida i Destí de Vassili Grossman. M'agrada molt el jazz, blues, rhythm & blues i la musica folk irlandesa. Normalment, mentre estic editant, escolto Keith Jarret, Chick Corea, The Dubliners, Van Morrison i d'altres.
