Trajectòria i Motivacions
Hi ha tres moments clau que van condicionar el meu futur en la fotografia.
El primer va ser l’any 1980, quan vaig apuntar-me al Club Muntanyenc de Mollet i vaig començar a fer excursions a la muntanya. Per tenir un record d’aquestes excursions i immortalitzar que havíem aconseguit arribar al cim, vaig començar a fer fotos. I, copiant-li la idea al meu germà, vaig començar a fer àlbums afegint-hi textos divertits. Al principi feia les fotos amb una càmera “telemètrica” senzilla (una Werlisa de la família o una Kodak de la meva nòvia), però el 1982, em vaig comprar una rèflex (Canon AE-1).
El segon va ser el meu primer viatge (viatge de noces a Grècia) l’any 1985. Aquí vaig ampliar una mica el meu ‘repertori temàtic’. I a més, després d’aquell viatge, em vaig comprar un equip per fer muntatges audiovisuals, amb dos projectors, una gravadora i unitat de fosos, posant-hi banda sonora i veu en off. El meu objectiu final a la tornada d’un viatge sempre era muntar un audiovisual.
I el tercer va ser el ‘naixement’ d’AFOTMIR. Va donar la casualitat que jo treballava a Montcada i Reixac, i em vaig fer soci just després de la seva creació, i considero que va ser una sort, perquè aquí vaig aprendre molt i vaig evolucionar en el món de la fotografia (i hi segueixo aprenent i evolucionant).
Inspiració i Estil
No hi ha cap fotògraf concret que m’hagi influït especialment. En tot cas, la meva inspiració pot venir, en part, de la quantitat de llibres i revistes fotogràfiques que he devorat, i imatges que he visualitzat, i més recentment de les xarxes socials, i en part de la meva pròpia visió fotogràfica que m’he anat formant al llarg dels anys.
Però si hagués d'anomenar alguns fotògrafs que em semblen referents per l'estil de fotografia que fan i que m'agrada (principalment paisatge) podria parlar de Mads Peter Iversen, Daniel Kordan, Albert Dros i John Weatherby (Whereisweatherby), per posar-ne quatre que em semblen espectaculars. I recentment he descobert una fotògrafa que fa un tipus de fotografia macro extrem també espectacular: Jamie Rosencrans (This forest floor).
Temàtiques i Gèneres
Es pot dir que la majoria de tipus de fotografia que practico són conseqüència de les meves aficions o temes d’interès. De ben jovenet m’encantaven la geografia física (el paisatge en general) i la zoologia (els animals de tot tipus). Primer vaig començar a fer muntanya, més tard vaig començar a viatjar de forma bastant freqüent, i em vaig aficionar també a la ornitologia (observació d’ocells). I és evident que això ha condicionat la meva evolució: primer fotografia de paisatge, després fotografia de viatges, fotografia d’ocells, fotografia macro. Amb els viatges o visites a ciutats també vaig descobrir la fotografia d’arquitectura, que m'agrada molt.
Resumint: paisatge, fauna, arquitectura, macro, i viatges són les meves temàtiques habituals, encara que també faig fotografia d’esports, urbana, i alguna coseta de fotografia abstracte o creativa. M'agrada provar diferents disciplines.
Procés Creatiu
En el tipus de fotografia que faig jo habitualment, la creativitat apareix sobre la marxa. No és com en un estudi que t’ho pots pensar i preparar prèviament. A l’exterior, i sobretot si estàs de viatge o d’excursió, descobrint un lloc, sovint has d’improvisar. Quan vaig passejant per un lloc (sigui una ciutat o a la natura), vaig buscant “fotos”, és a dir, motius que considero atractius a nivell fotogràfic. Quan tinc el subjecte o el motiu, intento buscar un punt de vista, un enquadrament, una composició, que em semblin atractius o que el potenciïn. També és cert que avui en dia pots buscar localitzacions amb Google Maps i planificar les fotos que faràs en un viatge, però quan estàs al lloc decideixes què faràs en aquell moment.
Elecció d'Equip
En els meus inicis en la fotografia digital vaig apostar per càmeres APS-C (Nikon D200, D300s, i D500). Eren càmeres molt ergonòmiques i molt ràpides, i em van donar molt bon resultat. Però el seu pes considerable (entre el cossos i els objectius), va començar a resultar un inconvenient per la meva esquena i cervicals.
Per això, fa uns quants anys, vaig decidir passar al format Micro 4/3 (molt més lleuger). Actualment utilitzo una Olympus OM-1 (i com a segon cos una Olympus OM-D E-M1 Mk II). Els objectius que utilitzo més habitualment són: un zoom tot-terreny 12-100 mm (equivalent a un 24-200 mm), un súper-telezoom 100-400 mm (= 200-800 mm), i a partir d’ara també un 150-600 mm (= 300-1200 mm) pels ocells i fauna en general, i un objectiu macro 60 mm (= 120 mm). Acabo d'adquirir un 8-25 mm (= 16-50 mm) que espero que em sigui molt útil per fotografia de paisatge, urbana i d'arquitectura. Per fotografia molt concreta (nocturna o molt llarga exposició) faig servir un trípode de viatge Benro, molt compacte plegat, però molt estable. Per paisatge, en ocasions utilitzo un filtre polaritzador.
També utilitzo una compacta Lumix TZ200 quan surto a caminar pel camp (perquè és molt lleugera), o quan vaig a fer turisme per pobles de la rodalia (perquè és petita i passa molt desapercebuda).
Postproducció i Eines de software
Fins ara he estat gestionant la meva col·lecció de fotografies amb Adobe Bridge, tot i que acabo de migrar a Lightroom, perquè tinc una biblioteca d’imatges considerable (gairebé 400.000 fotos) i se suposa que Lightroom és més àgil. A més, estic provant un programa relativament nou que m’hauria de facilitar la localització d’imatges a través de la IA.
Pel revelat o edició fins ara he estat utilitzant ACR (Adobe Camera Raw). Tinc un mètode personal per l’edició de les fotos, i no soc partidari d’un excés d’edició. Prefereixo quedar-me curt que excedir-me. Photoshop només l’utilitzo per temes molt puntuals, quan ACR no em permet aconseguir el resultat que vull. També utilitzo Topaz AI (per millorar la nitidesa de certes fotos, treure el soroll de fotos antigues en format JPEG o per ampliar fotografies amb poca resolució), i puntualment algun plugin de Nik Collection. I també tinc per provar altres aplicacions més específiques (per retrats, per fusió de fotografies de bracketing d’exposició, etc.).
Color o B/N
Des de que vaig passar-me a la fotografia digital només m’he dedicat a la fotografia en color. Però m’agrada molt la fotografia en blanc i negre (n’havia fet a l’època de la fotografia analògica o química, revelant al laboratori), així que reprendre la fotografia en blanc i negre és una de les meves assignatures pendents...
Projectes Destacats
Diria que la meva fita o els meus projectes més destacats van ser, i espero que segueixin sent els muntatges audiovisuals. És un tema que vaig aparcar, per altres prioritats, però que el vull recuperar molt aviat (està el primer de la llista). Per mi els audiovisuals són com una “macro-exposició” del meu treball fotogràfic.
També tinc altres projectes en ment, de tipus reportatge o documental, de temes relacionats amb el paisatge, la natura i el medi ambient, així com del tema arquitectura, i que espero poder presentar més endavant.
Concursos
L’únic concurs en el que vaig participar (i ja fa mooolts anys) és el Concurs social d’AFOTMIR. I la veritat és que participant en el concurs social penso que en vaig aprendre molt (gràcies als comentaris dels jurats, malgrat algun cop no hi estigués d’acord). Però els concursos ‘externs’, fins ara, no han estat un tema que m’hagi cridat mai l’atenció, primer perquè implica feina (i habitualment diners), i perquè no considero que participar i guanyar concursos et faci millor fotògraf. És cert que pot ser un incentiu o una motivació, i si guanyes premis, et donarà més currículum. Però mai m’ha interessat el currículum, perquè no m’haig de guanyar la vida amb aquesta afició. De tota manera, no descarto que provi a participar a alguna lliga en les quals participen altres socis d’AFOTMIR. Ara que tinc més temps lliure, potser ho provo...
Si no em falla la memòria, en el primer social de diapositives d’Afotmir vaig quedar segon. L’any següent vaig guanyar i, a més, van escollir una foto meva com la millor foto de l’any. I com que era molt jovenet (uns 25 anys) i estava començant en aquest món, em va fer molta il·lusió. Però tot això ja està molt lluny a la memòria...
Difusió del teu treball
Quan no hi havia XXSS, feia difusió del meu treball a través dels audiovisuals en format diapositives. Ja en època digital, he presentat alguns nous audiovisuals, apart de a la família i amics, a l’empresa on treballava (com a activitats extra-laborals), i en algunes llibreries (Llibreria Altaïr, Llibreria Horitzons), i en alguna agència de viatges (Islandtours), per promocionar un viatge.
Les XXSS les tinc aparcades des de fa molt de temps. I reactivar-les és una altra de les meves assignatures pendents... Les opinions de les XXSS no m’han influït excessivament.
Desafiaments i Aprenentatges
Probablement el major desafiament al que em vaig enfrontar ja fa molts anys va ser aconseguir que els amics no s’adormissin en una sessió de diapositives. Després de moltes investigacions vaig descobrir i comprar un equip de muntatge d’audiovisuals perquè les sessions fossin ‘automàtiques’ i de durada controlada i limitada, sense possibilitat d’allargar-les ni un minut. I el canvi va ser molt positiu.
Un altre desafiament va ser el canvi a la fotografia digital. Les meves primeres baralles amb Photoshop van ser bastant decebedores, perquè el trobava molt poc intuïtiu, fins que vaig descobrir Camera Raw, que em va ‘salvar la vida’. Me’l vaig estudiar a fons i vaig practicar força per poder editar les meves imatges de forma eficient.
Evolució de l'Estil
Evidentment que la meva visió ha canviat amb el temps, especialment a partir de la fotografia digital. El canvi a la fotografia digital i la notable formació que vaig fer aprofitant el canvi, va suposar un abans i un després, pel fet que vaig deixar de fer fotos pensant en la cartera (en els diners que et costava cada fotografia). La formació (molts llibres i revistes, cursos i tallers), i molta pràctica, juntament amb la possibilitat de fer fotos sense mirar la cartera, em va permetre descobrir i experimentar nous punts de vista, noves perspectives i, en definitiva, ampliar la meva visió del món de la fotografia.
Tendències i Futur
M’agradaria aprofundir en modalitats fotogràfiques que fins ara no he tocat gaire (com per exemple, la fotografia en blanc i negre, retrat, fotografia creativa o abstracte, astrofotografia, time-lapse, ...) o que no he tocat gens (com la fotografia infraroja).
Fotografia i IA
La IA (Intel·ligència artificial) ja està canviant la fotografia. De fet, les càmeres ja utilitzen tecnologia que podríem assimilar a IA. I els programes de gestió i edició d’imatges cada vegada incorporen més prestacions que utilitzen la IA. Tot el que serveixi per facilitar-nos la feina, em sembla positiu.
Una altra cosa són les imatges creades amb IA. Per mi, encara que el resultat final sigui assimilable o comparable a una fotografia feta amb una càmera, el procés no és fotografia. O en tot cas, és un altre tipus de fotografia. Potser haurem de diferenciar entre fotografia feta per humans i fotografia feta per màquines. Però el que està clar és que la IA és aquí i continuarà evolucionant.
Consells per a nous fotògrafs
Bufff... no crec que sigui ningú per donar gaires consells, especialment als joves, que veuen la fotografia d’una manera molt diferent a les nostres generacions.
De tota manera, l’error més habitual actualment penso que és voler començar la casa per la teulada, és a dir, voler ser un “màster” de Photoshop sense tenir una base tècnica prou sòlida (els fonaments de la casa) a partir de la qual anar creixent. És com voler començar una carrera pel quart curs. Per mi hi ha un ordre lògic a seguir en l’aprenentatge d’aquest art: primer, dominar la càmera; segon, aprendre la tècnica fotogràfica general (exposició, llum, il·luminació, composició, ...); tercer aprendre tècniques específiques de les modalitats fotogràfiques (segons a la o les que et vulguis dedicar), i finalment (quart), aprendre les tècniques de l’edició. Si et saltes “un curs”, després vas coix... Però hi ha molta gent que no ho veu així...
Deixem de parlar de fotografia.
Com ja he anticipat, tinc moltes altres aficions (masses!!!): m’encanta viatjar, fer excursions a la muntanya o al camp, la ornitologia (observació -i fotografia- d’ocells), la música (tocar la guitarra, l’harmònica, el piano, i cantar), llegir, la geografia, el contacte amb la natura en general,... I molt de tant en tant (quan m’ho regalen), anar al circuit de Catalunya a fer unes voltes amb el Ferrari o Lamborghini més potent que tinguin disponible. Com que a les carreteres i autopistes no es pot córrer, vaig al circuit i em desfogo. És que de petit volia ser pilot de cotxes de carreres... hahaha.
La majoria de llibres que llegeixo són guies de viatge i d’excursions, llibres de fotografia i guies de natura (fauna i/o flora). De tant en tant llegeixo algun llibre de psicologia, o de narrativa i alguna novel·la. Els dos últims llibres que he llegit són “Where to watch birds in Switzerland (On veure ocells a Suïssa)”, de l’Editorial Helm, i “Guía completa de fotografia digital nocturna y con poca luz”, del Michael Freeman, Editorial Blume.
Escolto música molt variada, sobretot Country & Bluegrass, Pop-Rock, Rock simfònic i New Age. Però també escolto Folk (sobretot Folk-song americà i irlandès), Soul, R&B, Blues, Gospel, Espirituals negres, i fins i tot, alguna cosa de Clàssica (Simfònica). Això sí, el 99% de la música cantada que escolto és en anglès.
