Trajectòria i Motivacions
Es podria dir que vaig començar a entrar d’una forma més o menys seriosa en el món de la fotografia quan era un estudiant de ciències biològiques i volia plasmar amb dibuixos la bellesa de la natura (era una època en la què els quaderns de camp estaven força arrelats). Malauradament, dibuixo fatal, així que vaig pensar que copsar aquesta bellesa amb fotografies podria ser una bona alternativa. Dit i fet, em vaig comprar una càmera reflex de segona mà i vaig començar a fer fotos d’una manera més sistemàtica que fins aquells moments.
Inspiració i Estil
Val a dir que la inspiració la trec de tot allò que ens envolta a la nostra vida quotidiana. Dit això, és innegable que tinc molts referents fotogràfics.
Entre els clàssics, podríem esmentar al Helmuth Newton, amb les seves fotos sovint provocadores però sempre plenes de glamur, seducció i elegància, al Peter Lindberg, amb la seva estètica crua i emotiva, o al Herb Ritts, que mostra uns treballs estilitzats centrats en la simetria i la forma humana, amb un toc escultòric.
Dintre dels fotògrafs contemporanis, no puc deixar d’esmentar al metge i oftalmòleg Howard Schatz, per la seva manera de capturar el dinamisme, la forma i la bellesa del cos humà, l’André Brito, per les seves composicions netes i equilibrades en les què emfasitza línies, ombres i el contrast entre el cos humà i l’entorn, i al Ruslan Maximov, amb el seu exquisit tractament de les llums, per captar molt sovint poses molt acrobàtiques, fusionant erotisme amb la sensualitat del cos humà.
Temàtiques i Gèneres
Malgrat què la fotografia naturalista va ser la meva porta d’entrada a aquest món, amb el temps m’he especialitzat en la fotografia de nu, bàsicament perquè els humans també som natura i perquè el cos humà, especialment el femení, és molt fotogènic: les formes, textures, simetries i volums d’aquests cossos, combinats amb llums i ombres donen lloc a unes imatges d’una enorme bellesa. Per dir-ho de forma poètica, el cos és el lloc on la llum canta!
Una evolució d’aquesta temàtica m’ha portat a fer fotografia de dansa, pole dance, ioga i gimnàstica, copsant el dinamisme i la bellesa del cos humà.
Procés Creatiu
M’agrada preparar-me meticulosament les sessions, anar amb idees recollides prèviament i tenint molt clar quin tipus de fons i quins esquemes d’il·luminació utilitzaré en el cas de les fotos d’estudi. M’agrada deixar un espai reduït a la improvisació i tenir un gran control sobre la sessió. Evidentment, hi ha excepcions: quan treballes amb ballarines professionals, no sempre resulta adient dir-les què han de fer i com; en aquest cas, malgrat que puc exposar idees generals abans de començar a disparar, em refio molt del seu bon criteri a l’hora de seleccionar el que faran i com ho faran.
Quan les sessions són en exteriors, aquest control que tenim a l’estudi es perd en bona mesura, per la quan cosa cal tenir una mica de cintura per adaptar-se als inconvenients que van sorgint i convertir-los en oportunitats (allò de “fer de la necessitat virtut”).
Elecció d'Equip
Actualment utilitzo una càmera de gran format, una Fujifilm GFX 100S. El seu sensor és un 70% més gran què el d’una càmera full frame, per la qual cosa dóna unes imatges de gran qualitat i rang dinàmic; a més, els seus 100 megapixels em permeten realitzar retalls d’una foto sense una pèrdua apreciable de qualitat. Tots aquests aspectes són els que em van decantar per triar aquesta càmera.
Les lents que utilitzo són la Fujifilm GF 32-64 mm i la 100-200 mm, perquè entre les dues cobreixo la major part de les meves necessitats amb una contrastada garantia de qualitat.
Respecte a les llums, no soc tant exigent: al meu estudi utilitzo flaixos relativament econòmics i això no m’ha impedit obtenir bons resultats.
Postproducció i Eines de software
Acostumo a fer un processat general del fitxer RAW amb Capture One, de vegades emprant varies capes, per passar al processat més específic amb Adobe Photoshop. Forma part del meu flux de treball la utilització de màscares de lluminositat amb el Panell de Tony Kuyper, que considero imprescindibles per treballar de forma gairebé quirúrgica les altes llums, les ombres i les llums mitges. També acostumo a utilitzar 3-4 filtres de Nik Color Effet. Així mateix, la separació de freqüències forma part del meu flux de treball, tant per suavitzar la pell i homogeneïtzar en alguns casos els colors, com per fer l’enfocament final de la foto.
Color o B/N
La resposta a aquesta pregunta podria variar en funció del moment en el que es formula. Fa molts anys hauria dit què, si el món és en colors, les fotos també. Posteriorment vaig passar a tenir debilitat pel blanc i negre. Actualment, em decanto per una o per altra opció en funció del tipus i característiques de les fotos: ara veig que hi ha fotos que han de ser en color i d’altres que han de ser en blanc i negre. Però no puc resistir la temptació de fer de la mateixa foto les dues versions i, en molts casos, decidir “a posteriori” quina s’escau més.
Projectes Destacats
A l’any 2022 vaig presentar al Premi Catalunya 2021 una sèrie de cinc fotografies de dansa amb dos ballarins (un noi i una noia), tant individualment com en parella. Fins llavors, crec que al meu entorn fotogràfic se m’havia encasellat com a fotògraf de nu, tot i què abans ja havia fet unes fotos que considero altament satisfactòries amb una ballarina professional i que em van permetre fusionar la bellesa de la dansa amb la bellesa que pot donar un bon esquema d’il·luminació. El cas és que aquesta sèrie de cinc fotos no va guanyar el Premi Catalunya (va quedar en tercera posició), però, tot i així, és dels treballs dels que em sento més satisfet com a fotògraf.
D’altra banda, a l’any 2023 vaig tenir l’ocasió d’exposar 8 fotografies de nu a la prestigiosa sala Fotonostrum, Mediterranean House of Photography de Barcelona, en un Sideshow Exhibition que complementava una exposició retrospectiva, “L’etterna Bellezza”, de la col·lecció del Calendari Pirelli. Compartir una gran sala amb fotògrafs de la talla de Peter Lindbergh, Annie Leibovitz, Helmut Newton, Richard Avedon, Steve McCurry o Herb Ritts va ser una sensació indescriptible i que no he tornat a viure.
Malauradament, cap d’aquests dos projectes varen tenir un impacte destacable en la meva trajectòria com a fotògraf. Cal seguir treballant dia a dia i picar tota la pedra que calgui.
Concursos
Vaig participar durant 10 anys en concursos nacionals i internacionals, però el 31 de desembre de 2023 vaig decidir deixar-lo. Malgrat que vaig guanyar més de 500 premis, ho vaig deixar estar perquè tinc el convenciment personal, cada dia més gran, de que presentar una foto a un concurs és com jugar a la loteria: et pot tocar un premi o, per contra, que la foto no sigui ni acceptada, independentment de la seva qualitat, perquè el grau de subjectivitat que hi ha a l’hora de jutjar-les és extremadament gran. Per posar un exemple il·lustratiu, una foto meva que va obtenir una medalla d’or de la FIAP a un concurs internacional de fora d’Espanya, a un altre concurs a Catalunya va obtenir 8 punts sobre 30 (2.7 punts sobre 10, un suspens en tota regla). Llavors, la foto és molt bona o és molt dolenta?
Avantatges i inconvenients: guanyar premis és, teòricament, una forma de reconèixer el teu treball, així com, no ho neguem, aliment per l’ego. Desavantatges: donada l’enorme subjectivitat imperant, concursar avui en dia és fer-li el joc a un sistema que no funciona prou bé.
Els premis dels que em sento més satisfet: haver guanyat la “I Lliga Espanyola de Fotografia”, així com haver guanyat la categoria de nu en la “II” i “III” i la categoria de monocrom de la “V” i la “V”. D’altra banda, vaig quedar segon a la “13a Lliga Catalana de Fotografia” i he estat quatre vegades finalista del Premi Catalunya , quedant segon un cop i tercer dos cops.
Difusió del teu treball
Les xarxes socials que utilitzo més són Facebook (un ja té una edat!) i Instagram. També soc usuari de webs com ara 500px i 100asa.com.
Respecte a les opinions que rebo a les xarxes socials, acostumo a “multiplicar-les per un factor de correcció”. Si vols una crítica objectiva i rigorosa de les teves fotos, no vagis a les xarxes socials, on habitualment et diuen que les teves fotos son meravelloses. D’altra banda, independentment d’això, crec que a qui li ha d’agradar una foto teva és a tu mateix. Si després agrada a més gent, fantàstic! Però no ens hauríem de condicionar per unes opinions amables molt sovint sense cap esperit de crítica constructiva.
Desafiaments i Aprenentatges
Probablement, el meu desafiament més gran va ser quan tenia un bon bagatge teòric de la tècnica fotogràfica, però em faltaven coneixements i domini de les tècniques de processat. En aquest cas, les activitats i cursos organitzats per AFOTMIR em van permetre anar avançant en un major domini d’aquestes tècniques. La lliçó apresa és molt clara: l’altruisme recíproc funciona! Si jo t’ensenyo tot el que sé i tu m’ensenyes tot el que saps, tots dos millorarem. Hem de preservar aquesta filosofia de vida a la nostra agrupació fotogràfica!
Evolució de l'Estil
Quan vaig començar era un amant de la fotografia de nu en clau baixa, molt contrastada i amb algunes brillantors excessives. Em pensava que la il·luminació ho era tot i no m’importava que el fons tingués alguna taca. Amb els anys, ens tornem més perfeccionistes i exigents, intentem que les brillantors no se’n surtin de mare i que les ombres no siguin tan denses, que tinguin una mica de detall; evidentment, també corregim les imperfeccions del fons. I, lligat a la pregunta anterior, això ho fas quan has aprés a corregir aquests defectes: la formació és bàsica per l’evolució d’un fotògraf.
Respecte a com ha canviat la meva visió, crec que ara soc més obert de mires: toco més temes fotogràfics diferents, provo tècniques d’il·luminació noves i estic més obert a trepitjar terrenys que no domino gaire per a sentir-me còmode en ells. Particularment, no és que sigui partidari de sortir de la meva zona de confort, sinó d’eixamplar-la.
Tendències i Futur
Respecte a les tendències actuals, no sempre m’acaben de convèncer. Trobo que cada cop es busca més l’impacte visual d’una foto, ni que sigui a costa de la seva “naturalitat”; molt sovint, els resultats de moltes fotos actuals són molt artificials.
Sí que tinc una signatura pendent, a fer “quan sigui gran”: fer fotografia subaquàtica de nu amb ballarines i teles. L’impacte estètic pot ser increïble i, tot i què a dia d’avui veig molts problemes i inconvenients, tant per la model com pel fotògraf, espero poder fer-ho abans de desaparèixer d’aquest món.
Fotografia i IA
La IA ja ha canviat la fotografia: algunes de les eines de Photoshop que tots emprem en major o menor mesura, es basen en la IA. Evidentment, es pot emprar com a ajuda per processar una fotografia o, en un pas molt més llarg, es pot emprar per canviar-la radicalment. I el pas definitiu és crear tota la imatge amb IA, creació que no és una fotografia.
Particularment penso (i em puc equivocar molt) que la fotografia i la IA coexistiran durant molts anys, especialment si es fomenten concursos per a imatges fetes només amb IA. Si diferenciem ambdues coses (IA i fotografia), probablement cadascuna d’aquestes dues disciplines tindrà el seu nínxol de mercat entre els usuaris.
Consells per a nous fotògrafs
Cal erradicar el pensament de molts fotògrafs novells de que si es compren un bon equip, serà la clau per començar a fer bones fotos. Primer cal aprendre la tècnica fotogràfica! Com em deia un amic, si et compres una càmera molt cara i no tens coneixements de tècnica fotogràfica, tindràs fotos més cares, no més bones!!! Els meus tres consells per a algú que està començant en el món de la fotografia són: formació, formació i formació.
Deixem de parlar de fotografia.
Com a biòleg de camp jubilat que ha estat perseguint “bitxos” durant 38 anys, no us sorprendrà que us digui que m’agrada fer sortides al medi natural per veure fauna diversa, especialment ocells. I, a més, aquesta afició és absolutament compatible amb la fotografia, per la qual cosa puc unir ambdues aficions.
El darrer llibre que he llegit és una novel·la negra que no m’ha agradat gens i, per tant, crec que millor que no li faci propaganda. I respecte a la música, crec que soc una persona moderada en molts àmbits de la meva vida, així que m’agrada molt la música tranquil·la, sigui clàssica o moderna. Encara em recordo, quan fèiem viatges llargs en família amb el cotxe i el meu fill posava música totalment oposada... se’m feia encara molt més llarg el viatge!
